Tornar a caminar
Us vull presentar un dels millors exercicis que pot fer un hemofílic per millorar la seva condició física, sobretot de les cames: Caminar dins la piscina.
Caminar dins la piscina és ideal per aquelles persones que tenen atrofia muscular, que surten d’una operació de genoll/tormell o simplement aquelles que volen corregir la seva manera de caminar i gaudir d’un millor to muscular.
L’aigua pot ser un gran aliat pels hemofílics, ja que gràcies a ella dins la piscina el nostre pes es redueix considerablement i ens permet moure les cames sense risc de carregar les articulacions i tenir hemorràgies.
En els últims anys he passat per dues operacions que m’han portat molts maldecaps i moltes experiències de les quals he apres com recuperar-me millor. He passat moltes hores dins la piscina caminant, sobretot al principi perquè anava amb crosses i caminar dins la piscina ha sigut una de les claus per adquirir un patró correcte de la marxa, és increïble com l’aigua pot moldejar la nostra manera de caminar. És un exercici que es pot combinar perfectament amb les sessions de fisioteràpia si surts d’una operació. Si no és així et pot ajudar molt si et vols posar en forma i no saps com començar.
Per fer els exercicis hauries de compra unes sandàlies especials per caminar a l’aigua, les pots trobar al Decathlon per uns 8 euros.
A la piscina pots fer 3-4 sessions a la setmana de 15 a 30 minuts cada una segons les teves capacitats. Evidentment ha de ser una piscina que no cobreixi per complet el teu cos i que puguis tocar el terra. Com més sessions facis millors resultats obtindras, jo vai fer-ho durant un parell de mesos.
Els exercicis que pots fer són els següents:
- Caminar endavant
- Caminar endarrera
- Caminar de costat, cap a la dreta
- Caminar de costat, cap a l’esquerra
- Caminar aixecant els genolls com si fossis un soldats
Podeu trobar un exemple en aquest vídeo, encara que no tinguis la cinta la idea és la mateixa:
http://www.youtube.com/watch?v=RAYYf0YRfg8
Salutacions!!
El Sol
Muchas veces hemos oído decir las típicas frases “el Sol me sienta fatal”, “soy alérgico al Sol”, y otras por el estilo. Detrás de estas frases dichas tan alegremente y sin pensar demasiado, hay la creencia de que el Sol, de algún modo, es perjudicial. Nada más lejos de la realidad. El Sol es nuestra estrella más cercana. Sin su luz y su calor, la vida en la Tierra, tal como la conocemos ahora, no sería posible.
Es interesante actualizar este dato y darse cuenta de ello para mirar al Sol con otros ojos.
Es verdad que cada persona tiene una tolerancia diferente a la luz y al calor y eso cada uno sabrá y tiene que respetárselo. Es cierto también que el Sol, a veces, da reacciones alérgicas que salen en forma de granitos en la piel, esto son toxinas que son expulsadas hacia fuera gracias a la luz y al calorcito, pero mejor que salgan y no que se queden dentro, aunque entiendo que puede molestar.
Tomar el Sol con moderación es altamente saludable, cada uno lo que necesite y considere que le va bien. Puedes hacer una caminata de 15 km. sin haber andado nunca y quedar baldado o entrenarte poco a poco para poder tener más resistencia. Con la tolerancia a la luz y el calor del Sol pasa lo mismo, no pretendamos coger todo el Sol en un día después de estar cubiertos todo el año.
La verdad es que el Sol tiene mucha actividad últimamente y eso afecta a la tierra como planeta y a los seres que vivimos en ella, hasta los satélites artificiales se ven afectados por los vientos Solares.
Con este escrito sólo pretendo que miremos al Sol con agradecimiento ya que nuestra vida, aquí en la Tierra, depende de que salga cada mañana aunque alguna nube se le ponga por delante.
No hace mucho he sido consciente de los movimientos del Sol en el cielo en las diferentes estaciones y me he sentido feliz de entender lo que nos explicaban en el colegio.
¡Seamos amigos del Sol! ¡Seamos también pequeños soles iluminando nuestro entorno! (como idea me parece muy bonita y no tan difícil de llevar a la práctica)
¡Eres un Sol!
Merche Baños
Masajista de la ACH
Retirada (9è dia de colònies)
Preparant el llibret de les colònies 2011
Avui ja comença la retirada. I cal fer moltes coses: inventari del material que es queda a la casa de colònies per l’any que vé, recollir la sala de material i l’infermeria, en definitiva capses i més capses, llistes i més llistes.
Els nens també han començat a fer les seves maletes, hem repartit roba perduda i us faríeu creus de la roba que no va marcada i que els nens no reconeixen! Mamas no us enfadeu però algunes motxilles arribaran més buïdes… si la roba no va marcada és imposible saber de qui és.
I tots els grups han fet el seu llibret on poder enganxar la foto de colònies del 2011 i recopilar els escrits i dedicatòries dels seus amics.
Al vespre, tots s’han posat guapíssims per acudir a la seva cita anual amb la discoteca de l’últim dia. Feien goig. Des de la sala on escric aquestes línees el sostre tremola …. així que segur que estan disfrutant.
La sorpresa ha estat un càntic al menjador a l’hora de sopar on tots els nens han demanat que les colònies duressin més. Sembla mentida que ja hagin passat deu dies des de que vam marxar de Barcelona!
Demà ens veiem, bona nit
Preparant el llibret de les colònies 2011
Àlbum de fotos dia 6/07/2011 català
Album de fotos día 6/07/2011 castellano
El servei d’infermeria
La particularitat del nostre esplai, i el que ens diferencia de la resta, és el servei d’infermeria especialitzat en atendre nens amb hemofília.
Coordinar tots els tractaments que necessiten els nens amb els seus hospitals d’origen, equipar l’infermeria, administrar diàriament durant les colònies el que necessiten, valorar els possibles episodis hemorràgics que es puguin produir, registrar totes les intervencions portades a terme, etc., comporta una gran tasca i una infraestructura complexa. A més no només es beneficien els nens hemofílics d’aquest servei sinó que també molts dels nens sense coagulopaties congènites acudeixen diàriament per o bé prendre els tractaments ja pautats des de casa, o bé per valorar noves situacions com mals de panxa, d’oïda, etc.
Fins fa poc el Felipe era l’únic infermer que de manera voluntària ha estat al peu del canó durant molt i molts anys, les vint – i – quatre hores, tots els dies de les colònies. Ara, des de fa tres anys, pot comptar amb l’ajuda del Sergi, un noi hemofílic que ha estudiat infermeria i que ha viscut les colònies en totes les seves etapes, passant de nen, premonitor, monitor i ara infermer. Formen un molt bon equip, l’experiència, el seny i el bon ull clínic que comporten tota una vida dedicada a la professió unida a la vitalitat de la joventut. Els nens se’ls aprecïen moltíssim i molts han après amb ells a administrar-se el seu propi tractament.
A més, el servei d’infermeria sempre ha estat acompanyat o ha tingut el suport d’un hematòleg, principalment de l’Hospital Josep Trueta, centre que ens queda més proper de Can Caballé, primer amb el Dr. Profitós i ara amb la Dra. Bustins. Tot i que tota aquesta infraestructura sanitària seria impossible sense la coordinació amb la Unitat d’Hemofília de l’Hospital Vall d’Hebró, centre de referència de tot Catalunya per les coagulopaties congènites. Precisament ahir vam rebre la visita del seu coordinador el Dr. Rafel Parra.
Gràcies a tots ells els nens hemofílics poden gaudir d’unes colònies com si fossin les d’un esplai més.
El servei d'infermeria
Les excursions (8è dia de colònies)
Tots els grups un dia o un altre han anat d’excursió
Alguns han fet una excursió petita, al volcà, altres més llarga com els grans que ahir van anar a l’ermita i després al poble més proper, Sant Dalmai, i fins i tot es van emportar un picnic per dinar.
Avui, dia 8 de les colònies, els mitjans grans han anat a fer un joc a un bosc en els entorns de Can Caballé, un lloc privilegiat. Estem en mig del camp, rodejats d’avellaners, de pinedes , boscos i camps de cultiu.
Fa molta calor per això quan arriben del que més ganes tenen és de tirar-se a la piscina, que aquests dies estem aprofitant de valent.
Finalment el dia ha acabat amb una gimkama nocturna!
Àlbum de fotos dia 5/07/2011 català
Album de fotos día 5/07/2011 castellano
Primera etapa: 1982 – 1984
Las colonias se iniciaron en 1982 con Pere Rica de presidente. Experiencia interesante, si nos situamos en la época (recursos, infraestructura…), lo que nos sirvió después para continuar.
Segunda etapa: 1985 – 1994
En esta etapa se incorporaron nuevas personas y se determinaron nuevos retos y nuevas ideas.
Retos:
- Buscar recursos para poder ofertar las actividades, de tal forma que no se quedara ningún niño/a sin poder asistir a las actividades.
El Esplai, en esta etapa y creo que de siempre, ha tenido un significado que va más allá de la organización de actividades, concretamente en esta época, l’Associació, a través del Esplai, obtenía recursos que le permitían mantener las puertas abiertas al colectivo.
Ideas sobre las actividades:
- Debían ser con grupos heterogéneos, niños y niñas con coagulopatías o sin ellas.
- Debían ser lúdicas, en el ámbito de la diversión, comportamiento, educación…
- No plantear hacer formación sobre la hemofilia, auto tratamiento, etc. Temas que preferíamos dejar, bien para el ámbito hospitalario o para jornadas específicas.
- Igualdad: los niños y niñas debían ser tratados sin diferencias, buscando en todo tipo de actividades adaptación y equilibrio para evitarlo, así como en otras disciplinas.
Planificación:
- Creación del Esplai
- Duración de las colònies / fechas idóneas
- Lugar de realización / casa y reserva
- Edad de participantes
Organización:
- Definir centro de interés / talleres…
- Directora/or de actividades / grupo de monitores
- Material de actividades
- Material de Farmacia, Enfermería / personal
- Transporte / seguros
Tercera etapa: desde 1995 hasta la fecha
Esta etapa se caracteriza por la consolidación de las actividades en su conjunto, esquí, vela y colonias.
A partir de 1995 l’Associació inicia una serie de gestiones que derivan hacia una estabilidad de recursos dando paso a una nueva configuración y funcionamiento, se incorporan nuevos profesionales para las diferentes áreas que van surgiendo.
Si hasta este momento, el Esplai y toda su gestión estaba en manos de unos pocos, miembros de l’Associació, se inicia la nueva etapa delegando funciones en las personas de nueva incorporación.
Hemos de destacar, en la segunda y tercera etapa el papel importante de la Enfermería en las actividades de l’Associació, sin este servicio, el soporte médico, la colaboración de Farmacia (Valle de Hebrón) y el Hospital Josep Trueta (Girona), habría sido imposible la realización de dichas actividades. Todo y con dichos soportes, recordar que han habido horas de trabajo, noches de insomnio y de preocupación por muchos de los niños que necesitaban una atención específica, comentario que por primera vez sale del ámbito de las actividades.
En este apartado nos sentimos obligados a recordar los años complicados en los que muchos niños y adultos hemofílicos pasaron por estas actividades y que ya no están, vaya para ellos un cariñoso recuerdo al igual que para sus familias.
La Enfermería, en el Esplai de l’ACH ha sido y es como otro centro de interés, donde no sólo van los que necesitan la proteína que les solventa el problema de coagulación, si no que, acuden constantemente otros niños y niñas con sus diversas preocupaciones.
Como se puede observar desde el año 1995 al 2011 hay un buen salto en el tiempo, donde mucho habría para comentar, evolución en la organización: selección de monitores, actividades, comportamientos, dotación de la Enfermería, instalaciones, obtención de monitores de cantera propia, lo que ha supuesto un gran esfuerzo y dedicación por parte de las personas encargadas.
Comentario del momento: en esta época, denominada, “época de crisis”, tenemos el dato que en nuestras actividades no ha habido diferencia, en demanda, con años anteriores. ¿Puede tener algún significado?, ¿Puede ser que algo estemos haciendo bien? En cualquier caso nuestras actividades han sido sin interrupción desde sus inicios (27 años de colonias, 18 de esquí y los cursos de vela que han sido a demanda).
Consciente de que el futuro está en nuevas manos y con ideas renovadoras, creo que llega el momento de desear continuidad sin desaprovechar lo aprovechable del trabajo hecho…
¿El Esplai, dentro de l’Associació, puede formar parte de su historia?
… el camino ha sido con momentos diferentes, me quedo con los agradables (sólo un paréntesis de 27 años…) pero ha llegado el momento de elegir uno más corto, el formado por las paralelas de los avellanos… y caminar por la agradable sombra hacia una dirección indeterminada, recordando los años, momentos, los niños y niñas, los monitores, la casa y la relación establecida, el ambiente, el ruido, el silencio…
No es necesario poner nombres, sería interminable, el Esplai somos todos…
Besos, Petons, Felipe
Besos, Petons, Felipe
Festival! (7è dia de colònies)
Avui hem tingut un dels dies més festivaleros de les colònies i hem pogut comptar amb tres magnífics mestres de cerimònies que han presentat les diferents actuacions.
Els més petits ens han deleïtat amb les coreografies “Craizies”,“Misters” and “Sexys”.
Després els personatges més famosos de l’àmbit musical Lady Gaga, Rihanna, Shakira, Eminem, Bruno Mars, Michael Jackson, Daddy Yankee i David Bisbal s’han citat a les nostres colònies per fer una desfilada benèfica que ha estat presentada per una donassa que tenia una certa tirada a un dels nostres monitors de grans.
I la nit s’ha tencat amb amb les brillants actuacions de mitjans petits amb “Video Kill the radio star” i “El Matador” de los “Fabulosos cadillacs” ha càrrec dels mitjans grans.
Faltava la sorpresa final, una coreografia dels monitors que ha causat furor i ha engrescat a tota la colònia a ballar.
Que passeu bona nit, nosaltres dormirem plegats!
SuperFesta tots plegats!!!
Àlbum de fotos dia 4/07/2011 català
Album de fotos día 4/07/2011 castellano
Tota una vida de colònies
Quan mires enrere i te n’adones que en total portes uns 200 dies de colònies, el primer que et passa pel cap és “Com ha passat la vida de ràpid” sembla que va ser ahir quan feia per primera vegada el viatge cap a l’estació de Sants (quan encara quedàvem al Drac de Ferro) i resulta que han passat 20 anys.
En aquests 20 anys he passat per totes les etapes d’aquestes colònies, des del grup de petits fins a monitor. En aquest temps he rigut, he plorat, he ballat, he jugat, m’he disfressat, he viscut tantes situacions i he conviscut amb tantes persones que puc dir sense por a equivocar-me que aquestes colònies són una part molt important de la meva vida i que l’han marcat en molts aspectes, a Can Caballé he conegut persones que amb el pas dels anys s’han convertit en grans amics, també em van donar la oportunitat, al fer de premonitor i, posteriorment, de monitor, de treballar amb nens i nenes i “descobrir” d’aquesta manera la meva vocació.
Per acabar dir que no canviaria aquests 200 dies que he passat de colònies per res i animaria a tots els pares que tinguin dubtes en si apuntar als seus fills o no, a apuntar-los, jo quan vaig venir per primer cop només coneixia la meva germana i ràpidament des del primer dia et sens molt acollit per tothom. Sempre estaré agraït als meu pares per haver-me portat i a tothom amb qui he conviscut durant els dies de colònies ja que m’han ajudat a créixer com a persona i molts d’ells per mi han estat i seran la meva família de l’1 al 10 de juliol.
Àlex Pareja, monitor de mitjans grans
equip de monitors colònies 2011
Tots som una pinya!
Grups de nens i nenes a Can Caballé a les colònies 2011
Grup de grans
Grup de mitjans-grans
Grup de mitjans-petits
Grup dels petits
Màgia negra (6è dia colònies)
Avui sisè dia de les colònies “la màgia de la natura” s’ha transformat en màgia negra!
I ja ho podíem haver intuït durant el dia amb el penjat de l’esmorçar, el joc de pistes de misteri de la tarda, les històries que ens han explicat els mitjans petits a l’hora de sopar, i moltes altres coses…. però això sempre arriba per sorpresa.
La nit ha caigut a can Caballé i de repent tot ha canviat… homes llop, dones embruixades, rituals, fantasmes, etc. però les flors i les fulles, acompanyades de la màgia blanca de bruixes i bruixots, fades i follets i dracs pacífics han aconseguit guanyar la partida!
El combat ha estat renyit i gens fàcil… el camí fins la casa estava plegat de trampes, un home llop en el camí de la piscina, a la carpa la música s’encenia i s’apagava sola en un escenari tètric, als columpis els fantasmes campaven sols, al menjador unes dones poseïdes ens han encomenat una misió, abans d’entrar al ping pon ens han intentat caçar, a la sala gran ens esperaven els últims espectres, però finalment el bé sempre s’imposa sobre el mal. I segur que la força que ens ha donat la unitat de grup ens ha ajudat, sinó mireu la foto…. Tots som una pinya!
Tots som una pinya!
Àlbum de fotos dia 3/07/2011 català
Album de fotos día 3/07/2011 castellano
